“Per enemic que sigui del que diuen certa disciplina, no automàtica, i si
voluntària i reflectida, està perfectament d’acord amb la llibertat dels individus, i
serà necessària, sempre que molts individus, lliurement units, emprenguin un
treball o una acció col·lectiva qualsevol. Aquesta disciplina no és més que la
concordança voluntària i reflex de tots els esforços individuals per a un fi comú.
En el moment de l’acció, enmig de la lluita, els papers es divideixen de forma
natural, d’acord amb les aptituds de cadascú, apreciades i jutjades per tota la
col·lectivitat: uns dirigeixen i ordenen, altres executen ordres. Però cap funció
es petrifica, ni es fixa i no roman irrevocablement lligada a una persona. Els
nivells i la promoció jeràrquica no existeixen, de manera que el comandant
d’ahir pot ser el subaltern d’avui. Ningú s’eleva per sobre dels altres, o si
s’eleva, és només per caure a l’instant següent, com les ones del mar, tornant
sempre al nivell saludable de la igualtat. En aquest sistema, de fet, ja no hi ha
poder. El poder es fon en la col·lectivitat, i resulta l’expressió sincera de la
llibertat de cadascú, en la realització fidel i seriosa de la voluntat de tots […] ”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada